Lillo's Experiment

Aquell estiu vam anar viure a un pis que hi havia a sants.

En Pol, en Berni, en Lluís i jo. Va ser el començament de la meva vida actual, més satisfactòria i caòtica que l'anterior.

També va ser quan vaig conèixer a en Lluís.

Vull dir que als altres dos ja els coneixia d'abans; en Pol i en Berni, ex-bales perdudes, ex-joves promeses.

En Lluís era la novetat. D'entrada em va fer una mica de respecte, anava vestit molt estrafolari i parlava com un tiu ficat en "l'underground" barceloní.

Al final va resultar ser un penjat com els altres i ens vam fer molt amics.

Temps després em vaig adonar de que el Lluís sabia dibuixar molt bé. Em va estranyar, perquè em constava que estava fent Belles Arts, i tothom sap que a Belles Arts gairebé ningú sap fer res de res.

(bé, res de res tampoc. L'arquetip d'estudiant de Belles Arts de la UB acaba la carrera amb coneixements de retoc fotogràfic, àmplies nocions sobre efectes horteras de vídeo i quatre coses de bricolatge)

Total, que en Lluís és una d'aquelles flors enmig del desert, i té (crec) molt talent pel dibuix i el còmic. Només li falta deixar de ser un gos (com a mi).

Aquest Lluís del que parlo és en Lluís Lillo que fa els dibuixos del blog. L'altre dia, xerrant xerrant se'ns va acudir un experiment. Després vam invertir dos hores en discutir si allò tindria alguna gràcia.

Fins ara el blog es feia de la següent manera: jo li donava indicacions a en Lluis sobre el contingut del text, i ell feia un dibuix escaient. 

A partir de la setmana que ve i durant les pròximes 4 actualitzacions, en Lluis dibuixarà el que vulgui i jo escriuré un text inspirat en els seus deliris.

Us correspondrà a vosaltres jutjar si la cosa té gràcia o no.