La primera d'aquestes normes és molt clara.
NORMA Número 1: "Eviteu els tòpics més vulgars".
Observeu com, amb extraordinària precisió en la síntesi, he afegit el sintagma "més vulgars" a la oració "eviteu els tòpics". Tòpics n'hi ha i n'hi ha hagut, molts. Només cal evitar aquells que estan d'actualitat, o presents en la memòria col·lectiva. Els tòpics oblidats o coneguts només per sectors especialitzats no tan-sols no estan prohibits sinó que son molt recomanables a l'hora de semblar guay.
Exemples de tòpics vàlids: personatges antiheroics, músics maleïts, pelis de serie B, Uzbekistan, ciència ficció dels setanta, jugadors del barça dels seixanta
Exemples no vàlids: la crisi, els transgènics, el debat de l'avortament, la primavera la sangre altera, el botellón, les vacances d'estiu
Un bon barem per determinar quins temes podem utilitzar i quins no és el telediari. Si surt al telediari més d'una vegada en un any és un tema vetat.
Si us explico tot això és perquè així ja podreu entendre la NORMA D'OR PER SEMBLAR GUAY
LA NORMA D'OR: MAI PARLEU SOBRE EL NADAL
Aturem-nos un moment a reflexionar sobre el següent binomi:
QUALSEVOL COSA + NADAL = MERDA
El nadal és el pitjor tema possible. No es pot fer res amb ell. Fixeu-vos en els exemples que ens brinda la historia de la cultura. Podeu recordar alguna pel·lícula, llibre o cançó que dugui per tema "el nadal" i que no siguin una merda? Va, va, intenteu-ho. (no val dir "que bello es vivir" perquè el tema d'aquesta peli no és el nadal, el tema de la peli és viure).
A mi personalment només em venen al cap cançons horribles i la cara d'en Tim Allen. L'Horror.
Així doncs, fent un exercici de meta-escriptura de posts, dono per fini-quitat aquest text que, inevitablement, és una merda.
Respecte als tòpics vàlids, he de dir que conec algú que aquest estiu va anar a l'Uzbekistan i li va portar una guitarra uzbeka a un dels MiNE!. Com no en té gaires de guitarres, el pobre noi!
ResponElimina